El Papiol, 4 de febrer de 2010. Font: www.elpapiol.cat

El Tribunal Suprem de l’Estat Espanyol (TS) ha fallat a favor de les al·legacions de l’empresa FCC i ha desestimat el recurs de l’Ajuntament del Papiol davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que demanava que la pedrera Berta es reomplís només amb terra i runes. Aquesta resolució obre la porta per que la pedrera es pugui reomplir amb residus urbans provinents d’ecoparcs. L’alcalde del Papiol, Albert Vilà, ha assegurat que “el poble està en màxima alerta” i que “continuarem lluitant, com hem fet des de fa prop de 10 anys des de l’Ajuntament, perquè això no sigui possible”.

L’Ajuntament del Papiol està estudiant la sentència del Tribunal Suprem per a veure quin camí pot emprendre ara per a seguir defensant la postura contraria al rebliment amb bales d’ecoparcs. Segons l’alcalde, Albert Vilà, “hi ha un perill per a la contaminació dels aqüífers a causa de la permeabilitat de terreny del nostre territori, que podria afectar a moltes llars de tota l’Àrea Metropolitana. A més a més, la pedrera forma part del futur Parc Natural de Collserola i seria un contrasentit que no es protegís adequadament”. “Actualment -prossegueix l’alcalde- no es pot garantir que les bales d’ecoparcs no siguin nocives pel medi ambient i sempre que existeixi una possibilitat de contaminar el territori, el poble del Papiol no es pensa arriscar ni una mica”.

L’informe tècnic del catedràtic d’enginyeria de terrenys de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jesús Carrera, redactat el 12 de Juliol del 2001, i que va ajudar al TSCJ en la seva resolució a favor de l’ajuntament del Papiol, afirma de forma rotunda que “el dipòsit controlat que es proposa no compleix l'esperit de totes les normatives internacionals. Es pot concloure, doncs, que no és adequat”.

Moció al Ple del 4 de febrer
En el Ple Municipal d’aquest 4 de febrer de 2010, el consistori presentarà una moció proposada pel grup Junts-Am en la que es vol afegir un cinquè punt a una moció que es va aprovar por tots els grups municipals l’any 2003 i que ja rebutjava el rebliment de la pedrera amb bales procedents d’ecoparcs. Aquest cinquè punt diu textualment que “la Generalitat de Catalunya suspengui l’atorgament de llicències i autoritzacions d’abocament en l’àmbit del futur Parc Natural mentre es redacta el Pla Especial de l’esmentat Parc”.

El Tribunal Suprem desautoritza el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
La sentència del Tribunal Suprem ha desautoritzat la sentència que al 2005 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va realitzar a favor de la postura de l’Ajuntament del Papiol. En aquell moment, desestimava d’aquesta manera, la proposta feta per la Entitat Metropolitana del Medi Ambient, ferma defensora, també, del rebliment d’aquest espai natural amb residus provinents d’ecoparcs.

Albert Vilà ha denunciat la manera frívola amb la que el TS rebutja un argumentari i una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la obcecació de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient. Segons l’alcalde, “si la sentència s’aplica haurem llençat per la borda tot el treball que hem estat realitzant al llarg dels últims anys en matèria de protecció medi ambiental al nostre país”.

PERQUÈ NO VOLEM RESIDUS D'ECOPARCS A LA PEDRERA BERTA

  1. Hi ha un perill per a la contaminació dels aqüífers a causa de la permeabilitat de terreny del nostre territori, que podria afectar a moltes llars de tota l’Àrea Metropolitana.
  2. La pedrera forma part del futur Parc Natural de Collserola i seria un contrasentit que no es protegís adequadament.
  3. Actualment, no es pot garantir que les bales d’ecoparcs no siguin nocives pel medi ambient. Sempre que existeixi una possibilitat de contaminar el territori, el poble del Papiol no es pensa arriscar ni una mica.
  4. El Tribunal Suprem es permet corregir, d’una forma ben frívola, una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un altre vegada ens quedem sense competències, i s’imposa la sensibilitat estatal sobre medi ambient a la que tenim aquí a Catalunya.
  5. No estem disposats a que una gran empresa espanyola, amb un enorme poder, no li importi sacrificar la nostra qualitat de vida, per a augmentar els seus comptes de resultats amb beneficis milionaris.