El Papiol, dimarts 4 de novembre de 2014.

Vanguardia 29102014m

Us deixem un article per reflexionar sobre l'ús de les xarxes socials. Aquest va ser publicat el passat dimecres 29 d'octubre, a La Vanguardia, per l'escriptor català Oriol Pi De Cabanyes.

Les xarxes socials van plenes de rumors, siguin o no contrastats amb la veritat. Un anònim llança malintencionadament una falsedat i el verí ja corre com la pólvora. Convertits en pastura morbosa, els rumors s'escampen. La rèplica, si es produeix, arriba sempre tard. Abans el rumor era un fenomen de proximitat: quedava circumscrit al veïnatge. Ara la seva difusió és instantània i disposa de potents altaveus.

La difamació com a arma d'erosió o destrucció de l'altre avui és un joc de nens. Llàstima que no hagi guanyat l'Oscar 2014 a la millor pel·lícula estrangera The hunt, la pel·lícula del danès Thomas Vinterberg. Tracta sobre les fatals conseqüències que pot arribar a tenir la maledicència i el mormoleig utilitzada com a forma de fer mal. El protagonista de l'obra és un mestre que és víctima de l'odi d'una nena de només cinc anys que amb falses acusacions el destrueix socialment.

La simple posada en circulació d'un rumor malintencionat pot arribar a destruir la reputació, o fins la vida, de qualsevol. Voltaire pren un cas d'aquesta mena com a detonant del seu cèlebre Tractat sobre la tolerància (1763). Els fets s'han produït dos anys abans. Un noi s'ha penjat a casa seva i el seu propi pare és acusat d'haver-lo assassinat perquè, segons el rumor, el fill volia abandonar la fe protestant familiar i convertir-se a la catòlica majoritària.

L'innocent Jean Calas és forçat a tortures: estirat al poltre el cruiximent d'ossos és terrible; amb el cap dins l'aigua la sensació d'ofec és angoixant. Encadenen el reu davant la catedral, se li fracturen tots els membres, se'l penja a la forca i se'l crema a la foguera. Voltaire denuncia aquesta violència fanàtica i demana, i obté anys després, la revisió d'un procés basat en "uns indicis equívocs i els crits d'una multitud insensata".

És "el populatxo, animat per alguns enemics de la família", el qui ha sentenciat el pobre Jean Calas. Simulant una carta a la seva viuda, escriu Voltaire: "Ho imputo tot a les calúmnies, als falsos indicis, mal exposats, als informes de la ignorància, als errors extravagants d'algunes declaracions, als crits d'una multitud insensata, i a aquest fervor rabiós que vol que els qui no pensen com ells siguin capaços dels pitjors crims".

Difama, provoca escàndol, intoxica, que alguna cosa queda. Parlava Joan Sales del "filldeputisme històric" com a nou mètode d'anàlisi per entendre certs episodis.