El Papiol, divendres 24 de gener de 2014. Font: www.ara.cat

pedreraara

La pedrera Berta té el paisatge ideal per a una pel·lícula apocalíptica. Als límits del Parc Natural de Collserola, a tocar de l'AP-7, el desnivell del bosc aconsegueix que a l'interior de la pedrera no hi arribi el soroll del trànsit. Pedres i fang, una bassa d'aigua, barracons abandonats, entrades de la mina de ferro que hi funcionava fa 80 anys i una parella de falcons. Malgrat aquesta calma, l'espai és motiu d'un conflicte que dura 13 anys i que ara revifa perquè la pedrera Berta podria tornar a ser oberta per emmagatzemar-hi residus.

Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) cogestiona l'Ecoparc 2, una planta de tractament de residus urbans de Barcelona. La part dels residus que no es pot aprofitar s'ha d'incinerar o emmagatzemar en bales. La Generalitat, amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, va modificar el 2001 el Pla d'Ordenació del Parc de Collserola per permetre que l'explotadora de la pedrera, l'empresa Jaume Franquesa, a l'òrbita de FCC, cobrís el forat amb residus procedents de l'ecoparc. L'Ajuntament del Papiol va recórrer el projecte i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar la raó el 2005. Però l'empresa va elevar el cas al Tribunal Suprem, que va sentenciar a favor seu el 2010. La companyia va presentar al desembre la declaració d'impacte ambiental per reblir la pedrera Berta amb bales d'ecoparc.

Tècnicament no es tracta d'un abocador perquè aquestes bales no es consideren residus sinó un "subproducte", ja que no contenen més d'un 15% de matèria orgànica. Si fos un abocador seria il·legal instal·lar-lo al parc natural. Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, ressalta els tecnicismes, però admet que la restauració de la pedrera "no deixa de ser un abocador". L'Ajuntament de Sant Cugat considera que és un abocador de facto perquè s'hi emmagatzemaran 2 milions de bales de residus, i que per això cal una llicència d'abocador. Un estudi miner de la UPC del 2011 també ho titlla d'abocador.

La pedrera i el riu Llobregat

Els consistoris de Sant Cugat, Valldoreix i el Papiol -el 75% de la pedrera és a la demarcació del municipi vallesà, i el 25% restant, al del Baix Llobregat- i el Parc de Collserola presentaran avui les al·legacions contra el projecte. També hi col·labora la Federació Catalana d'Espeleologia (FCE). Pau Pérez de Pedro va ser president de la FCE i és expert en el risc ambiental dels abocadors. Pérez apunta que la principal amenaça és per a l'aqüífer que hi ha sota la pedrera, on hi ha aigua termal perfectament apta per a consum humà: "Si es contamina, el perdrem per sempre". Un altre inconvenient, subratllat per Pérez i per l'Ajuntament de Sant Cugat, és que si les aigües fossin afectades i arribessin a la veïna riera de Rubí, existiria el risc de contaminar el riu Llobregat. El terreny de la pedrera Berta és granític i és més porós que la veïna argilera Elena de Cerdanyola del Vallès, que va ser coberta amb bales d'ecoparc i tancada el 2011. Per Pérez, malgrat que es protegeixi la superfície amb una capa asfàltica, això no impermeabilitzarà els residus perquè al terreny hi ha fissures molt importants i el pes de les bales fragmentarà la barrera. També hi ha el fet que la pedrera és dins d'un parc integrat a la Xarxa 2000 de protecció de la naturalesa de la UE. La pedrera també està catalogada per la Generalitat com a geòtop, zona d'especial interès geològic "per la seva qualitat i diversitat d'espècies minerals".

Pérez afegeix que els residus orgànics en descomposició contaminen l'aire. A tall d'exemple, Pérez assegura que un 33% de la contaminació atmosfèrica de la ciutat de Barcelona està provocada per les emissions de l'abocador del Garraf. La diferència és que l'índex de residus orgànics al Garraf és molt més elevat que la dels residus d'un ecoparc.

Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient de Sant Cugat, insisteix que el principal obstacle contra el projecte de FCC és el conveni que els ajuntaments i l'empresa van firmar el 1991 segons el qual la pedrera només es podria reomplir amb terra i runa. Puigdomènech avança que l'Agència de Residus de Catalunya li ha suggerit que ja estarien estudiant altres destins. Assumpta Farran confirma que sí que existeixen alternatives, però avisa que "són opcions llunyanes". "Estem parlant de residus generats a Barcelona i no seria lògic, ni òptim ni ètic que ho assumeixin altres territoris", afegeix. Farran també explica que segons les normes del parc i la sentència del Tribunal Suprem, el projecte podria tirar endavant sense declaració d'impacte ambiental. "Tot i que no és obligatori, FCC ha acceptat que sigui d'informació pública i que els actors principals es posicionin. Això demostra bona voluntat". FCC no vol valorar les al·legacions però un portaveu informa que exploten zones semblants autoritzades. L'aprovació o denegació del projecte per part de la ponència avaluadora pot trigar mig any, o fins i tot més, segons Farran.

Els centres d'emmagatzematge més semblants que hi ha a Catalunya són l'argilera Elena, convertida ara en espai verd de Cerdanyola, i la pedrera Vallençana, a Montcada i Reixac. Les principals diferències són que l'argila és un molt bon aïllant i que aquests dos espais no conserven aqüífers potables ni una mineralogia preuada.

Aquí teniu l'enllaç a la notícia:

http://www.ara.cat/premium/societat/Batalla-labocador-al-Parc-Collserola_0_1072092805.html