El nostre partit, Junts pel Papiol, va commemorar el passat juliol del 2009 els seus primers deu anys de vida. L’acte central d’aquest aniversari va ser una conferència pronunciada pel nostre alcalde, Albert Vilà. En ella va repassar la història de nostre partit, l’ideari i els valors que ens va reunir a tots en aquest il·lusionant projecte comú. Aquí hem volgut presentar-vos el contingut d’aquella conferència que, creiem, expressa molt bé la nostra història i el nostre ideari, un projecte que, compromès fortament amb el passat, present i futur del poble, vol seguir millorant la qualitat de vida de tots els papiolencs. 

Bon vespre a tots, 

Als membres de Junts i a tots aquells que avui us aplegueu amb nosaltres, gràcies per acompanyar-nos en aquesta commemoració del desè aniversari de la fundació del nostre partit. Com hem canviat en aquests deu anys, i com ha canviat el poble!!! Crec que podem estar satisfets. 

Avui ens felicitem al veure que aquella idea inicial, aquell impuls que ens va portar a començar el que en aquell moment veiem com una vertadera aventura política, s’ha fet realitat i ha donat bons fruits pel nostre poble. Uns fruits que tots voldríem encara més transformadors, més importants i més evidents, però que si més no, estan marcant un abans i un després al Papiol. 

Aquests 10 anys de Junts ha estat un període de realitats ben tangibles: en l’àmbit de la qualitat de vida, de la cultura, de l’educació, dels serveis socials, del transport, de l’espai públic... 10 anys de realitats que ens fan forts col·lectivament i que ens preparen per abordar el futur amb esperança. 

Perquè a Junts, seguim tenint el mateix esperit i les mateixes ganes de seguir fent del Papiol el millor lloc on viure. Aquesta és la nostra voluntat, per això hem treballat, treballem i treballarem de valent: per a que tots Junts visquem millor. I es tracta d’una feina que ha estat, és i seguirà sent, de tots...


Des de La Plataforma al govern municipal

Al parlar de Junts hem de recordar amb agraïment la tasca inicial d’aquell moviment cívic que vam denominar La Plataforma. Segurament sense La Plataforma no s’explica el naixement de Junts i, vist amb la perspectiva que ens atorga el temps, és segur que Junts va heretar els seus idearis i els seus valors. El més important: que les coses es podien fer d’una manera diferent. 

I és perquè pensem que les coses es poden fer diferent, que tenim un bus de l’estació, una escola de música o aquestes mateixes instal·lacions esportives (per posar només tres exemples). L’ impuls i la força que va mostrar La Plataforma va sortir de la deixadesa en la que es trobava el nostre poble. “Aquell anar fent i deixar fer”. 

El Papiol no va poder rendibilitzar el beneficis de la transició. Durant les primeres dècades del post franquisme l’àmbit local va ser l’espai de la recent democràcia que més va lluïr. Els ajuntaments van ser els primers que es van posar les piles, i mentre això passava a la majoria dels pobles, al Papiol no. El Papiol seguia lligat a vells esquemes on els interessos de tots quedaven subordinats als interessos particulars d’uns quants. 

A Junts, una vegada vam fer el pacte fundacional de treballar per tots i cadascun dels papiolencs, de seguida, ens vam adonar que, com deia Lluís Llach: “calia anar més lluny”.  Junts neix perquè ens vam adonar que era amb el nostre compromís real, un compromís tant personal com professional, com podríem augmentar el nostre grau d’eficàcia, com realment tindríem alguna oportunitat de transformar el poble. 

En aquell moment no pensàvem en governar. Només amb un regidor ja ens hauríem vist amb força per començar a influir, encara que fos una mica, en la vida municipal. Però el poble va decidir un altre cosa. Ens va donar, no només la força per influir, sinó tota la força per canviar. Per fer del Papiol, un Nou Papiol. 

Si vull parlar de la gent de Junts, d’aquest gran grup que hem fet entre tots durant aquests 10 anys, he de començar per l’Àngel. Era un pèl més gran que tots nosaltres i el veiem com una persona conciliadora, honesta, reflexiva, directa i molt bon tio. Quan es va incorporar ja el vèiem com a President i cal dir que ha fet una funció que ha superat totes les expectatives: ha treballat molt, ha gestionat els conflictes i ha mediat quan ha fet falta. Sempre ha estat allà quan l’hem necessitat. Ha estat el millor president que podíem tenir, no hi ha cap dubte, i ens ha representat a Junts amb gran nivell i dignitat. (durant l’acte es va anomenar tota la gent que ha format part de Junts pel Papiol) I vam créixer encara més. En totes direccions, per sumar el màxim consens a la força de tot un poble. Entre tots vam fer entendre a la majoria que el Papiol podia i necessitava fer un canvi. 

La selecció del cap de llista d’aquella formació va ser un punt força interessant. Recordo que quan un dels membres de Junts va posar la qüestió sobre la taula, tothom va mirar el sostre. Després vam establir un criteri. Els companys i companyes que estaven a la llista havien de tenir disponibilitat. La política dona molta feina i se li ha de dedicar molt de temps a la gestió d’un municipi. Bé, vam ser cinc o sis el grup de disponibles, es van posar 20 paperetes en una caixa de cartró i cadascuna d’elles incloïa tres noms. Després va arribar la votació que em va col·locar com a cap de llista. En un sentit personal us diré que mai vaig imaginar que aquella primera votació determinés de forma tant important, gran part de la meva vida... 

D’aquells primers moments recordo de forma especial aquell moment màgic, el de la festa què vam celebrar al final de campanya i la quantitat de papiolencs que ens vàreu acompanyar: Els vostres comentaris i la vostra actitud positiva i esperançada ens van fer sentir que era segur que posaríem un regidor a l’Ajuntament tal com desitjàvem... o dos... o potser més... 

Havíem treballat sense descans, havíem fet una bona campanya, finançada amb l’esforç de tots (amb un crèdit !!!). Teníem un bon missatge: volíem canviar el poble. Havíem transmès la nostra il·lusió i el nostre compromís casa per casa, trepitjant el carrer a l’entorn de la furgoneta de campanya... L’ambient que es va respirar en aquella festa ens feia veure que el programa havia arribat als papiolencs, que ens farien confiança, i això és el que va marcar el resultat: Majoria absoluta. L’endemà de les eleccions, em vaig llevar amb una sensació única: ho havíem fet !!! Tots junts, ho havíem fet... 

Sabem que tot no han estat flors i violes. Durant aquest llarg camí hem passat moments durs i hem pres decisions difícils que ens han fet viure moments amargs. A alguns els va costar molt acceptar aquells primers resultats electorals... 

També vam passar moments complicats en clau interna. Els experts en política diuen que un partit polític és qualsevol cosa menys un grup d’amics. A Junts, al llarg d’aquests anys, han aflorat els mateixos problemes que sorgeixen normalment en tots els col·lectius humans. Per sort, sempre ha acabat triomfant la lleialtat. La lleialtat a les persones, al projecte i, per sobre de tot, al poble.


Honestedat i transparència

Recordeu aquells moments tan difícils, mentre lluitàvem per posar ordre al municipi mirant de recol·locar unes empreses que estaven a precari? Doncs una persona del nostre propi grup ens va demanar, precisament, un permís d’activitat a precari... Li vam negar. Li vam dir que no (per suposat): li vam dir que si pretenia gestos de favor s’havia equivocat de partit. 

Personalment, penso que aquell moment ens va fer forts i ens va permetre - com molt acertadament va dir un conegut del poble - “posar els punts sobre les is”. Perquè vam poder demostrar a les primeres de canvi, que el nostre era un partit diferent i que això anava en serio. D’aquella manera vam omplir de veritat el discurs que hem anat defensant des de que vam arribar a l’Ajuntament: honestedat, transparència, lleialtat al poble, treball i defensa de tots els papiolencs per sobre d’interessos particulars. 

Vam posar els punts sobre les is, si. I vam posar ordre en algunes qüestions que vam trobar tant deteriorades que si no s’arreglaven era molt difícil iniciar una gestió amb una bona base. La primera qüestió que vam posar sobre la taula va ser dins de l’Ajuntament. Havíem d’arreglar una administració on el seu funcionament diari s’havia anat de les mans. Ara que es parla tant dels regals als polítics, només a tall d’exemple, el primer Nadal es van rebre 12 caixes de cava, d’una empresa del poble. No cal que us digui, que les vam tornar totes. 

Una de les coses de les que em sento més satisfet en aquests últims anys, és que hem transformat l’Ajuntament en un instrument útil per poder fer la tasca de servei públic que li correspon. Els canvis inicials es van concretar en un nou organigrama general. Primer va canviar el govern, però després també van canviar l’arquitecte, l’enginyer, el cap de policia, el secretari, l’interventor... Les coses ja no es podien fer de la mateixa manera. 

Podem dir que la modernització de l’Ajuntament va culminar amb la creació de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. Aquest servei és un veritable aparador del treball municipal, amb una arquitectura austera, funcional i transparent que són adjectius que ens agrada utilitzar quan qualifiquem el conjunt de la nostra gestió. Si abans el ciutadà entrava a l’Ajuntament i es trobava una guixeta cuirassada amb una sola persona que a distància et preguntava que venies a fer a l’Ajuntament. Ara, el ciutadà es troba a uns treballadors que acullen als ciutadans amb simpatia, li donen la informació que desitgen, l’ajuden a formalitzar els seus tràmits... hem canviat la relació dels ciutadans i els seu Ajuntament. En definitiva, ens hem allunyat d’aquella dita castellana del “Vuelva Usted mañana” del Mariano José de Larra que tant és vinculava a l’administració. 

Crec que en aquests anys hem treballat amb molta serietat. En lloc de començar el nostre projecte de forma improvisada, que potser hagués donat rendiments a curt termini, vam optar per dedicar a la planificació tot el temps necessari per evitar les males conseqüències que haguessin portat al Papiol una tasca poc reflexiva. Cosa que passava amb els governs anteriors. El projecte del CEM és un exemple. 10 anys per acabar una gran transformació. Que a més a més està preparada per un futur creixement del poble. 

Planificar bé, amb qualitat i visió de futur. Aquesta ha estat la clau que ens ha portat cap al Nou Papiol del que gaudim avui en dia, aquest Nou Papiol que Junts seguirà ajudant a construir en els propers anys.


10 anys per transformar tot un poble

En aquesta segona part de la meva intervenció vull reprendre una idea d’en Joan Borras i fer amb vosaltres un viatge amb l’Autobús de l’Estació; des de l’estació fins el Trull i, mirant per la finestra, observar amb tots vosaltres alguns dels fruits més importants que ha donat pel nostre poble aquests últims deu anys de treball i il·lusió constant. 

Us en recordeu de l’estació de la Renfe? Encara tinc present el comentari d’en Marià, l’enginyer municipal, el primer dia que va venir al Papiol. Deia que era digne d’un western de Sergio Leone i només li feia falta una mica de música del l’Ennio Morricone per posar-se en situació. Avui, aquella fotografia està més que superada. L’estació està renovada i pintada, tenim un pas soterrat que garanteix la seguretat, tots els trens paren al Papiol i en tenim un cada quinze minuts. I a més a més, amb connexió amb el Bus de l’estació. 

L’autobús es posa en marxa a l’estació i va cap a la nova rotonda d’entrada al poble. A la dreta la benzinera. Tenim un nou servei que ens evita molts desplaçaments, però sobre tot tenim una entrada endreçada, l’espai està arreglat i remodelat, la circulació és ordenada i cada cosa està al seu lloc. 

La carretera de pujada, l’avinguda Generalitat, ara està ben il·luminada i hem estat capdavanters en la demanda d’adaptar les tanques per la seguretat dels motoristes. L’autobús passa pel Bosc del Blanc que s’ha convertit en un espai emblemàtic dels papiolencs (però ja no en l’únic) pel lleure dels seus nens i nenes, per celebrar-hi festes i aniversaris... 

Una mica més a dalt veiem la Granja Gené, però per poc temps doncs ja hem acordat el seu enderroc. I arribem a l’Escola Bressol: no m’equivoco si dic que és un orgull de tots els pares i mares que hi hem deixat els nostres fills i filles. Les millores han estat constants i crec que és un bon exemple de la col·laboració entre l’administració i els ciutadans del poble. 

Seguim pujant, i abans d’arribar a la ferreteria, passem pel lloc on vam fer una de les primeres obres d’adaptació de l’espai públic, eliminant una casa que feia una cantonada que era molt perillosa. I l’autobús avança cap amunt per la carretera, que ha renovat totes les voreres. Ara els cotxes ja no estan a sobre les voreres. Hem canviat la manera de passejar de tots els papiolencs per una de les nostres arteries principals. I hem aconseguit treure quasi tot el que ho impedia de manera suau i progressiva. L’última acció n’és un bon exemple: en col·laboració amb els veïns i els comerciants hem creat una zona blava rotativa i gratuïta amb l’objectiu de dinamitzar el centre, i estem contents perquè els comentaris que hem rebut han estat sempre positius. 

L’Ajuntament on el que el vidre ha substituït les parets opaques, crec que ara és un espai acollidor, una veritable Casa de la Vila. Tenim un altre manera de fer política i de treballar, i la mostra han estat els aproximadament 15 milions d’euros que hem invertit al poble en aquests anys. Basats en un creixement de les subvencions aconseguides, on tothom paga el que li toca sense excepcions, i una bona gestió dels recursos. 

Seguim pujant. Us heu fixat que han anat desapareixent els cables que enterbolien la mirada cap al cel? En queden bastant menys. Ara queda el transformador elèctric, davant de la parada d’autobús, les marquesines de la qual, per cert, també vam renovar, de la mateixa manera que hem fet amb molt del mobiliari públic del nostre poble. 

Hem aconseguit trobar millors solucions als problemes que tenia el Papiol. Perquè si s’hi posa treball, dedicació i ganes: les coses es poden fer de forma diferent, les coses es poden fer bé.

Des d’aquest punt i cap a la Plaça Gaudí, podem contemplar algunes de les obres més representatives de la gestió de Junts pel Papiol. A la dreta mirant amunt, el Parc del Centre, a l’esquerra els pisos per a joves que vam construir amb l’ajut del L’IMPSOL i una mica més endavant les obres de consolidació del mur del Carrer Major i que acabaran amb una reconstrucció de la Placeta de Cal Xicu. 

Això ens porta a la Plaça Gaudi, totalment reformada amb l’Hotel Palacios restaurat: preservant el patrimoni, el llegat cultural i arquitectònic que en altres èpoques s’havia menystingut i que nosaltres hem començat a protegir. I tot per conformar un centre de la població amb qualitat que ens duu cap a un nucli antic renovat, amb una imatge medieval, que ens va preparant per rebre el turisme, que ens projecta cap a la comarca com un poble amb vitalitat segur de la seva capacitat d’innovació i canvi, d’obertura a la diversitat, i alhora escrupolosament respectuós amb les seves tradicions. 

L’autobús segueix cap amunt. Ara passa pel carrer del Carme, totalment renovat, en un carrer nou preparat per molts anys i que realment fa lluir el mirador. Van ser unes obres complicades, però sincerament, podem estar-ne satisfets, i crec que els veïns de la zona, que s’havien hagut d’associar per defensar aquest espai públic, ara també viuen millor i estan més satisfets. 

L’Autobús es dirigeix al punt més alt, la plaça de Joan Fuster, antiga plaça de l’exèrcit, i d’allà passa cap a la zona esportiva deixant a una banda l’escola Pau Vila i l’Escola de Música i Dansa. 

No se si escau parlar de “joies de la corona”... però es evident, i sabeu que és així, que estem molt satisfets de la nostra escola. Pensar amb com era fa tant poc temps; trossejada pel poble, amb tots aquells viatges amb furgoneta per anar als menjadors... Hem millorat molt aquests últims anys... i amb l l’Escola de Música i Dansa al costat, encara més. Aquesta és un altre referent de l’aposta que ha fet el nostre govern, durant tots aquesta anys, per l’educació i per la cultura, i per fomentar en els nostres petits, joves i no tant joves, un amor i respecte per la música; una forma d’oci i lleure creatiu, sa i que els acompanyarà durant tota la vida.


Escollir les prioritats, la clau d’un govern

En política, sempre s’ha d’escollir, s’ha de prioritzar... perquè no acostumen a haver diners per fer-ho, ni tot, ni a la vegada. Per les decisions que pren un govern, és com se’l pot valorar. 

Treballar per portar l’Escola de Música i Dansa  on és ara, va ser una de les nostres eleccions. I és un referent d’educació musical a tota Catalunya, el mateix que el Parc del Centre. Alguns haguessin fet un pàrquing, nosaltres vam escollir fer d’aquell espai, un parc públic per a tots. I ara ens seleccionen l’actuació per anar a París, a una mostra d’arquitectura contemporània catalana! 

Passa el mateix amb les instal·lacions esportives. Són fruit d’una elecció clara; de prioritzar i de planificar. I així com la qualitat és indubtable, on més es nota l’èxit d’aquestes instal·lacions és en la quantitat de papiolencs i papiolenques que les utilitzen. I vull agrair l’entrega total del poble: és molt important guanyar d’aquesta manera la seva complicitat. 

El recorregut que hem estat fent amb l’autobús de l’estació acaba al Trull. Només arribar al govern, va ser un dels espais que més feina ens va portar. Vam haver de resoldre bastants problemes pendents d’aquesta urbanització, que era, tot s’ha de dir, tot un model de mala gestió. L’herència que ens vam trobar dels governs anteriors. El promotor se’n va beneficiar força del Trull i el poble i els nous propietaris, poc. Urbanísticament encara algú ens haurà d’explicar perquè es van fer els carrers tan amples i les voreres tan estretes... però es que així es feien les coses al poble fa més de deu anys. El benefici d’uns pocs a canvi del benefici de tots. 

Nosaltres, si per alguna cosa estem contents, és perquè hem acabat amb tot això. Hem canviat la manera com es fan les coses i hem dignificat el nostre Ajuntament. Estem deixant, crec, una petjada i també ens ho reconeixen quan sortim del poble. Junts, volem seguir encapçalant el camí que ens porta cap aquest Nou Papiol que estem construint entre tots. 

El viatge que hem fet és el viatge de Junts. Un viatge de deu anys amb el bus de l’estació que abans ni tan sols s’hagués pogut fer, entre altres coses, perquè no existia un bus de l’estació. La feina que hem fet, des de l’Ajuntament, no s’ha limitat a fer obres i millorar l’espai urbà. Quan abans hem parlat de l’organigrama de l’Ajuntament teníem per objectiu una feina global que arribés a tots els llocs i a tots els aspectes de la nostra vida col·lectiva. 

Crec que hem obert nous horitzons a la cultura, a l’esport, a l’educació, a la participació, a la igualtat de drets de tothom, als ajuts a aquells que més ho necessiten... 

Aquest desè aniversari de Junts és un bon moment per mirar enrere i avaluar la tasca feta. Però és, sobretot, un moment per mirar endavant.  D’aquí poc començaran les obres de la nova Biblioteca. Hi ha encara moltes coses per fer... i volem que se segueixin fent bé. 

Després de 10 anys de govern ningú no pot posar en dubte la transparència, la honestedat, la il·lusió i el treball del nostre equip. 

Us animo a que, com molts d’altres, us comprometeu més encara amb el nostre partit, per anar tots Junts a continuar treballant per que el Papiol sigui un poble exemple de convivència, de serveis, de desenvolupament, d’optimisme en el futur. Així volem el nostre Papiol. 

Moltes gràcies per aquests 10 anys, i per deixar-nos haver liderat aquest gran canvi.

Albert Vilà i Badia

El Papiol, 14 de juliol de 2009